"El pàrquing de cala Agulla s'ha de treure del lloc on està i restaurar aquella zona, ja que, tot i que fa molt de temps que està conreada, és d'arena i forma part del sistema dunar. Tota aquella zona s'ha de poder recuperar."
Els mesos vinents es parlarà molt de la futura ampliació del Parc Natural de la Península de Llevant que incrementarà notablement la seva superfície. Per això hem volgut aprofitar les vacances per parlar amb Llorenç Mas Parera, director general d'Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear. Sota aquest càrrec de nom tan llarg ens trobam amb un manacorí amb qui parlam per aclarir alguns aspectes del projecte estrella d'aquesta legislatura del seu departament: el PORN (Projecte d'Ordenació dels Recursos Naturals) del Parc Natural de la Península de Llevant recentment tret a exposició pública.
- L'ampliació del Parc de Llevant és el projecte més important del teu departament en aquesta legislatura?
- Sí. Jo crec que serà el projecte més rellevant d'aquesta legislatura sense cap dubte, pel fet que es tracta d'un Parc Natural molt extens. El meu departament teníem previst aprovar dotze o tretze planejaments importants. Hem aprovat el Pla de Gestió de Formentera, el PRUG i Pla de Gestió de l'Albufera de Menorca, Mondragó, S'Albufera de Mallorca... i ens queden pendents: Es Trenc, el Parc de Llevant, una modificació petita a la Serra de Tramuntana i Es Vedrà a Eivissa.
Dels quatre que ens queden el més important és el del Parc de Llevant perquè per la seva dimensió comprèn moltes més casuístiques, més activitats... és un parc més complet i complex. Mondrgó o Es Trenc són parc més petits i molt concrets. A Cala Mondragó són hàbitats de platja, torrents i pinars. A Es Trenc protegim un sistema dunar. En canvi, els parcs com el de llevant s'ha de comparar com Ses Salines d'Eivissa i la Serra de Tramuntana, dos grans parcs amb molta activitat econòmica, molts d'hàbitats diferents, moltes activitats de lleure diferents... i clar la regulació de tot això és molt més complicada.
El parc de Llevant serà del que jo he fet, des del principi al final, el més important.
- Quan està prevista la seva aprovació?
- En el 2018 vam fer els tallers de participació, en els que varen participar unes set-centes setanta persones; després hem tingut l'exposició pública que inclou l'exposició pública, consulta i audiència. Audiència a les administracions, audiències als interessats, consultes a les administracions i l'exposició pública a tots els ciutadans, que és el que s'ha fet ara. Hi han hagut 435 al·legacions en total, que són moltes. Una vegada acabat aquest procés es fa un informe d'al·legacions i contestar a les al·legacions, contestant una per una o agrupant les que són iguals o semblants (per exemple les que fan els senderistes, ciclistes, caçadors..., que són pràcticament les mateixes). Totes les respostes conformen un informe que té 60 o 70 pàgines de resposta a les al·legacions i indiquen si són acceptades o no. Ara, actualment estam en aquest procés, que du el seu temps.
Una vegada acabat aquest procés l'informe d'al·legacions s'envia als serveis jurídics, que fan un informe indicant que s'ha complit amb l'exposició pública i que la tramitació ha estat correcta. Amb l'informe favorable dels serveis jurídics s'aprova pel Consell de Govern. No ho fa el Parlament de les Illes Balears perquè no és una llei, és un decret.
La nostra idea és aprovar-lo per febrer o març de l'any 2023. És darrer gran projecte de la legislatura, sabem que és molt complicat. Hem fet un document obert que necessitarà un PRUG després per completar-lo. Però els aspectes més delicats i concrets ja els hem tingut en compte, serà una feina ja feta.
- Un incís què és això del PORN i el PRUG (Pla Rector d'Ús i Gestió)?
- El PORN és una mena de foto fitxa, un diagnòstic dels hàbitats, dels problemes, de les amenaces i oportunitats ... I el PRUG seria la concreció de normes i mesures, per exemple et diu per aquesta zona només podem passar vint persones, és més concret i es refereix a l'ús públic. Com entre el PORN i el PRUG normalment passa bastant de temps, hem fet un PORN que ja té elements de PRUG, és a dir, concreta algunes normes d'ús. T'orienta per on aniran les coses en temes d'ús públic. Està previst que cinc anys després de l'aprovació del PORN es faci el PRUG.
- El parc natural de Llevant l'any passat va fer els vint anys. Quins actius té i com ha evolucionat en aquests vint anys?
- Crec que el que més ha evolucionat en aquests vint anys ha estat la societat. Fa vint anys record com va rebre una part de la gent d'Artà i del Llevant el parc i la desinformació que hi havia, i era brutal. Era una confrontació total entre dues opinions que no podien trobar-se mai. De qualque manera la societat ha tornat més permeable, a més tothom té més o manco l'experiència del que és un Parc Natural i ha baixat molt aquella por infundada. Es deia que tancarien les barreres de ca teva i no podries entrar" qui creia això, no ara ha pogut comprovar que el Parc Natural (per petit que sigui) no suposa cap fiscalització nova. La gent pot anar pel parc tranquil·lament. Aquesta experiència i els tallers de participació que s'han programat i les reunions amb els col·lectius ( jo duc més de vint reunions amb els col·lectius afectats i el director du vint amb jo i vint tot sol) ens ha permès que la gent vegi que ens proposem fer amb el parc. Ho vam explicar als caçadors, amb la federació de muntanya... Ells van exposar els seus dubtes i se'ls vam intentar aclarir. Evidentment, tots ells saben que nosaltres volem la preservació i conservació dels espais naturals, per tant, hem de trobar d'aconseguir els dos objectius bàsics: el primer la conservació i el segon l'ús dels ciutadans. En aquests marges ens hem mogut, crec que amb les federacions de muntanyisme, atletisme i ciclisme més o manco ens hem entès, amb els caçadors és una mica més complicat, però també vam arribar a entendre'ns amb un sector (dissortadament es vol polititzar una mica), pels agricultors tampoc no suposa grans canvis.
En general crec que l'experiència d'aquests vint anys primer s'ha pogut comprovar que no va passar res del que es deia que passaria, segon que nosaltres també hem adquirit experiència en la seva gestió i tercer ara en sabem més el que necessitem de cara a l'ampliació.
Això mateix ens va passar amb l'ampliació de S'Albufera. Quan la vam ampliar crec que es va fer molt bé, perquè n'hi havia trenta anys de gestió i això es nota quan fas el PORN, el problema és fer el primer quan no tens la certesa de com anirà allò que has previst i els seus efectes.
Som del parer que molta gent desconeix què és un Parc Natural. Ara amb l'ampliació del parc, el seu creixement serà brutal. Deu vegades més gran comptant la part terrestre i la part marina.
- Parlant de zona marina, coincideix amb la Reserva Marina?
- Nosaltres, a la zona marina dels parcs naturals, posem alguna restricció si és necessari, però aquí ens hem trobat que la zona afectada ja es Reserva Marina, per tant, no hem hagut d'afegir res. Únicament hem afegit el tema de la protecció de la posidònia, ho hem volgut especificar, i les excursions de motos aquàtiques, que les prohibim, i la música dins la mar.
Únicament complementem el que ja està fet. Hem de tenir present que nosaltres fem feina conjuntament amb ells i sempre ens consultem mútuament, de forma que els que fem nosaltres i ells està consensuat i ens funciona molt bé. Ells saben molt més que nosaltres de pesca i nosaltres en sabem més d'altres temes. Ells posen la base de la pesca i nosaltres els aspectes que volem tenir presents com la música, en els penya-segats d'aquesta zona és àrea de cria d'espècies que volem preservar i no volem que se'ls molesti en època de cria. O les captures ocasionals.
- Heu intentat evitar totes les zones urbanes, no?
- Sí. Els espais urbans els evites sempre. Nosaltres el que hem fet ha estat intentar coincidir els que ja n'hi ha de Xarxa Natura, si us fitxeu el que hem ampliat ja era zona de Xarxa Natura. Xarxa Natura és una figura europea i els parcs naturals és una figura estatal o autonòmica, i des d'Europa ens diuen que intentem que els límits d'uns i altres haurien de coincidir per evitar confusions i evitar tenir dues figures de protecció en un territori petit. Hem unificat les taques que corresponien a Xarxa Natura, en la línia del que era l'antic Parc Natural de Llevant.
- Crida l'atenció que hi hagi zones com la Colònia de Sant Pere, cala Mesquida o Son Serra de Marina que quedin defora...
- Si una zona està dins el parc s'ha d'informar de tot el que es fa de certa envergadura al Parc Natural i seria inassolible informar de tot el que passa en els pobles. Per exemple si es fa una porxada nova en l'àrea del parc s'ha d'informar, si es tenen tots els permisos serà favorable, però s'ha de fer. En els nuclis urbans seria molt complicat, i, tanmateix, s'ha d'atendre a la normativa urbanística municipal. En general per tot arreu s'evita per no tenir conflictes de competències i tràmits absurds que compliquen la burocràcia.
- Fa unes setmanes publicàvem que a la carretera del far s'havia format un embós, com a Formentor, però en petit... els nostres espais naturals pateixen molta pressió?
- Sí, ho vaig llegir. No vull dir que m'alegrés, però coincideix amb el que ens passa a Es Trenc, es produeixen embossos i es critica la gestió del parc, amb intencionalitat política, quan és una situació que afecta a tot Mallorca. Canviant de lloc, jo som de Manacor des de fa cinc anys es produeixen embossos a les rodones de sortida de Manacor, quan abans mai hi havia hagut, jo no l'havia viscuda mai! Ara estam amb aquesta situació, agreujada aquest estiu. El parc no pot gestionar aquestes grans aglomeracions ... Podem posat cartells, posar bus llançadores (com en Es Grau – Favàritx, que hem posat una barrera i només pot passar el bus així que s'ha d'aparcar de fora o es va en bus o a peu. Això és un element dissuasiu, per tant, va manco gent i l'experiència és més agradosa). Per ventura en Es Trenc o al far haurem de fer qualque cosa semblant.
- Però el far no formarà part del parc...
- La zona del far de Capdepera no entra en l'ampliació. Aquesta petició d'afegir més zones ja la va fer el GOB. Es refereix a petites zones al voltant del parc que podrien formar part del parc. El problema és que si afegim noves zones hauríem de començar la tramitació des del principi. El que jo em vaig comprometre és tenir present les àrees perifèriques del parc, d'aquí cinc anys estudiar si és convenient incorporar aquestes zones. Això ho vam fer a S'Albufera pensant en l'aigua (S'Albufera sense aigua no és res), van definir les àrees perifèriques per poder controlar l'aportació d'aigua, revisar les canals i les síquies perquè ens arribi l'aigua en condicions. És per evitar, per exemple que tirin escombraries a zones fora del parc, però que el poden afectar per obstrucció de les aportacions d'aigua.
Aquí l'efecte no és tan directe, però sí que ha quedat amb aquesta fórmula per poder estudiar-lo més endavant.
- A Capdepera sempre hem vist que el Parc de Llevant era el parc Artà, ara inclourà part de Capdepera, Santa Margalida i Sant Llorenç. Això li donarà una altra dimensió?
- Encara ara el parc ocupa mig terme municipal d'Artà. La part de Capdepera, és a dir cala Agulla és una part molt valuosa, és un sistema dunar molt interessant i la idea és fer molta feina en aquesta zona. Farem feina per tot, però cala Agulla serà una prioritat. Cala Mesquida es troba en bon estat primer pel pas que es va fer per damunt les dunes, la repoblació de borró i, curiosament, la urbanització està ben pensada en el sentit que està fet perpendicular al sistema dunar. En canvi, Cala Agulla té una pressió molt forta, i és una platja que s'està degradant, lentament, però s'està degradant progressivament. La seva situació és molt delicada, com ens passa també a Es Trenc. Són platges que necessiten un poc d'amor: una restauració ben feta i una limitació clara de no passar per damunt les dunes, ajudant-la amb replantacions i evitant obrir camins perpendiculars a la platja que erosionen moltíssim i es duen tot el sediment cap al pinar (sediment que ja no torna). Hi ha molta feina per fer, malgrat ser una zona més petita necessitarà molts de recursos.
- A més serà una zona d'entrada al parc...
- Sí. I ho veiem també com una oportunitat perquè Cala Rajada sigui conscient que té un parc natural. Fins ara es veia el parc com una cosa llunyana, potser s'ofereix pels hotels, però és llunyà, és Artà. A partir d'ara es pot oferir com una cosa seva, el parc serà de Capdepera i de Cala Rajada.
- Al final, vostè creu que acabarem posant límits del tipus a Cala Agulla té una capacitat de tantes persones i no hi cap més? No només per ser Parc Natural, sinó per evitar la massificació.
- Jo som més partidari dels aparcaments dissuasius, que hagis de caminar per arribar a la platja, que ja fa una selecció. Pot ser que posar un nombre estaria bé, però és complicat controlar-lo i dir tu entres i tu no pots, a més crec que socialment no estam preparats perquè a un mallorquí li diguis no pots entrar a la platja que has anat tota la teva vida i com ets el nombre cent-u no pots passar. I és més complicat en llocs amb vàries entrades, per exemple a Es Trenc tinc dos aparcaments que puc controlar, però per Sa Ràpita i la Colònia poden accedir a peu i no es pot controlar, igual passa a Cala Agulla.
I el turisme no sé com l'afectaria aquestes limitacions.
Nosaltres tenim una gran cosa a Espanya, i que no passa a tots els països mediterranis (Itàlia un d'ells), i és que les platges són públiques. La llei de Costes amb tots els seus defectes en aquest aspecte és una llei ben feta perquè defensa la cosa pública i acaba dient que devora la mar ha d'haver-hi el que no pot haver-hi en altre lloc. Després s'ha prostituït un poc, però en la base i en l'exposició de motius és valenta. Està feta en el moment en què hi havia ideals. Una cosa que m'agrada del litoral espanyol i balear, és que tothom té dret a anar-hi, tothom pot passar i exigir el dret de pas. I això a Itàlia o Croàcia no passa, una platja és privada i ningú passa o passa pagant.
Jo el tema de limitar el nombre d'usuaris és com el copagament en sanitat, tot d'una em sembla bé, però pot ser l'inici d'una privatització.
- I parlem de Cala Agulla, al final tenim el tema de l'aparcament de Cala Agulla...
- Us explic com quedaria el tema de Cala Agulla. Nosaltres donem dos anys, a partir de l'aprovació del PORN, per treure el pàrquing d'allà i cercar una solució fora del parc, crec que ja s'han pensat alternatives. Nosaltres som conscients que cala Agulla és una platja molt concorreguda i el tema de l'aparcament pot crear molts de problemes en Cala Rajada.
El pàrquing s'ha de treure del lloc on està i restaurar aquella zona, ja que, tot i que fa molt de temps que està conreada, és d'arena i forma part del sistema dunar. Tota aquella zona s'ha de poder recuperar.
Les instal·lacions desmuntables de damunt la platja en principi no es tocaran, les deixem com a màxim, no podran créixer més del que hi ha, i s'han d'informar periòdicament. Han d'oferir serveis per tota la gent de la platja , no només pels seus clients. I en el sistema dunar no podran haver-hi edificacions, això vol dir que així com s'acabin les concessions no es renovaran, la propera concessió no es podrà donar. Ara n'hi ha una edificació enmig de les dunes i quan acabi la concessió, no es renovarà.
- Està previst crear un centre d'interpretació o visitants a Cala Agulla?
- De moment tenim el centre de s'Alqueria Vella a Artà i no està previst crear-ne un de nou.
No està previst, però una vegada posat en marxa el PORN haurem de revisar el personal que tenim i ampliar-lo, adequant-lo a les noves dimensions i també revisar les instal·lacions i compaginar-les amb els territoris que afecten.
- Quin pressupost anual té ara el parc?
- No ho sé exactament, però es troba al voltant de cinc-cents mil euros. I de personal una vintena incloent-hi Son Real. Amb l'ampliació necessitarem més gent, un parell de tècnics perquè hauran d'informar més coses i més brigada.
- S'espera un increment del nombre de visitants?
- Crec creixerà, però no molt. La gent ja coneix tota aquesta zona. Parlem d'una àrea molt coneguda i concorreguda. Un poc d'efecte cridada per ser parc pot ser, però no crec que es dobli el nombre de visitants ni molt manco. Quan una zona forma part d'un parc creix el nombre de visitants perquè se'n xerra, es publiciten rutes...
- Un aspecte és la imatge que dona el parc, als mitjans digitals la web molt senzilla, per ventura fa falta una imatge corporativa...
- Tenim la web del govern que està prou bé, i després cada parc tenia un Facebook o un blog diferent. Estam fent feina per intentar agrupar i coordinar, estam en aquest procés. De la imatge corporativa he de dir que hem fet feina, hi ha un logotip nou i fem feina per tenir una imatge corporativa de tots els parcs. Ara començarem a treure una revista digital, que està en període de proves. És cert que fins ara cada parc ha anat una mica pel seu vent.
- A nosaltres ens consta que les activitats que s'organitzen en el Parc de Llevant i Son Real, tenen molt d'èxit i una bona participació...
- Una cosa que m'agrada d'aquest parc és que els ciutadans que l'en revolta és gent molt implicada. Els treballadors també. I això es nota en dinàmica que es crea, el tema de la llata, les xerrades, les visites i activitats escolars...
- Els directors canvien molt...
- Uep! Ara en tenim un de molt bo. Sense desmerèixer a ningú, el director que tenim ara crec que és molt vàlid i té les qualitats que ha de tenir un bon director en el sentit que ha de representar el parc, escoltar a tothom... i té un caràcter que fa formar equip.
Per un parc natural, i més si està lluny de Palma, és molt important que l'equip tingui un bon nivell i responguin. I ara al Parc de Llevant el tenim, la nostra sensació és que funciona bé i he de dir que si el PORN es troba en el punt en què es troba és gràcies a en Toni que s'ha implicat molt.
- Un aspecte que s'ha comentat hi haurà zones per on no puguin anar els senderistes? Hauran de comunicar al parc per on han d'anar?
- Nooo! Els senderistes podran anar quasi per tot. Només hi haurà una ruta, la ruta de Sa Talaia Moreia i una altra que passa per davall, que només es podran fer en l'hivern i s'haurà de comunicar, alerta no parl de demanar autorització només comunicar. Això vol dir que hauràs d'enviar un whatsapp o un correu electrònic i avisarà i et contestaran amb un si. Per controlar que no hi vagin més de ics persones en un dia. Si us fixeu la Talaia Moreia és a la punta i és on n'hi ha més endemismes i rapinyaires nidificant, així que és un punt on ens interessa que es controli l'arribada de gent. Però a la resta es podrà anar pràcticament per tot.
El que queda d'exclusió són els sistemes dunars, per on es podrà anar però per una sèrie de trams. Volem protegir els sistemes dunars, els penya-segats que miren cap a la badia d'Alcúdia, la reserva del Cap Ferrutx i la punteta d'Es Freu. Però podràs creuar els sistemes dunars per allà on es creuen ara, fins que no trobem una opció alternativa, per exemple el GR que passa per Son Real. La talaia Moreia la regulem i la resta queda obert. També deixem el pas dels Porcs per poder fer rutes circulars.
Les restriccions en aquests pocs llocs és perquè volem protegir espècies, no per caprici.
- D'aquí a cinc anys com veus el Parc de Llevant, com esperes que sigui?
- Primer que la gent se'ls senti més seu, jo crec que hi ha zones molt interessants no només s'Arenalet també els Canons; que notin que el fet de ser un Parc Natural l'ha donat un valora afegit al qual teníem tant en informació com en qualitat de l'experiència, també esper que puguem salvar i recuperar els sistemes dunars que tenim, Hem de tenir clar que els sistemes dunars si no s'actua no se salven. Una penya sempre hi serà, però els sistemes dunars no. Pel que fa a les aus n'hi ha una zona molt maca, perquè ha vingut la miloca a nidificar allà, el voltor negre també hi passa, l'àguila peixatera..., Si troben tranquil·litat podrem tenir alguns èxits.
Esper que la gent es trobi contenta d'estar en un parc i no vegin el parc com un conjunt de restriccions sinó com una oportunitat, perquè al final serà una oportunitat tant per la gent com pels municipis. Quasi podríem dir que tenim el territori més ben cuidat de Mallorca, aquesta Península i Son Real és d'allò més pristi que ens queda, penseu que la Serra de Tramuntana està més massificada que aquí. Amb aquestes poques restriccions, que són poques i moderades assegurem almanco que el territori no continuï evolucionant cap a pitjor que és el que passa a indrets com es Caló des Moro o Cala Barques que ara mateix es troben saturades.
- Podríem afegir Cala Agulla, els cap de setmana n'hi ha unes cues llarguíssimes per poder entrar a l'aparcament...
- Amb això és cert que s'ha de fer qualque cosa, no és sostenible. Els aparcaments s'ha de posar lluny i que la gent vengui a peu o posar un bus. A certs indrets s'ha d'anar a peu, ha de costar una mica.
Al refugi de s'Arenalet abans duien el menjar en cotxe. La gent llogava el refugi i nosaltres li dúiem el menjar, Van haver-hi una sèrie de problemes i van arribar a la conclusió de llevar el cotxe. Si una persona vol anar a s'Arenalet, idò que visqui l'experiència o deixa'l per un altre... n'hi ha una cua per anar a s'Arenalet que no ens l'acabarem! L'experiència de s'Arenalet és també el camí, al cap i a la fi, vas a un lloc molt especial, i es tracta de recuperar les experiències reals d'esser en un parc natural. En Es Trenc passa el mateix, venen molt de turistes i gent d'aquí que no se'n duen els seus fems i reclamen papereres o els deixen allà. A un parc natural no han d'haver-hi papereres, tothom que hi va s'ha de dur els seus residus. Si vols anar a una zona natural no demanis els serveis d'una zona urbana, amb dutxes, xiringuitos, etc...
- La difusió o promoció que es fa de vegades és contraproduent. Un exemple és Es caló del Moro, però també s'ha fet de platges del parc.
- El problema és que la publicitat que es fa d'indrets naturals no els controlen ni els ajuntaments. Avui amb l'Instagram està a l'abast de tothom. Un senyor o senyora famosa (o no importa tant) es fa unes fotografies en un lloc que els agrada i fa efecte crida. I és una publicitat gairebé més bona que la que fan de promoció els ajuntaments, perquè la gent es pensa que l'ajuntament et vol enganar, però si ho fa un company o una persona que segueixes i et diu "quin lloc més guapo, estic tot sol, és una meravella..." tens ganes d'anar. Ara n'hi ha una moda molt curiosa. Veus un home o una dona tota sola caminant per un torrent i diu "la realitat" i després es gira i veus cent persones darrere i et diu "sense Instagram". I clar no és el mateix.
Jo vaig amb una llanxeta per la zona de Cala Barques i abans no hi havia tanta gent, van començar a sortir fotos de gent escalant, de les coves enfonsades i sempre és ple de gent o de barques. Devora hi ha Cala Sequer i no hi ha ningú! Per això és important, en aquests llocs, començar a regular. A Cala Barques estam preparant un pla de gestió de la costa de Llevant, on també regularem l'accés, que aviat estarà a exposició pública.
- Els refugis vostres els gestioneu directament, no com ho fa el Consell...
- Sí, nosaltres duem els refugis directament, cosa que ens du més trull, però podem prendre decisions, en canvi, el Consell els dona com a concessions i es lleva els problemes de damunt, però està limitat per la concessió que té donada, a més a les concessions els interessa una gran ocupació, per tant, facilita l'accés i s'han convertit en petits hotelets per a famílies.
Passa igual amb els contraincendis. A Mallorca els duem nosaltres directament, per tant, cada campanya contractem personal i planifiquem la campanya, a altres comunitats ho adjudiquen a empreses per una quantitat de doblers i fins a un cert punt es desentenen, els hi duen manco feina. Si ho dus directament tens gent amb més experiència, coneixen el terreny... té avantatges, però du més feina.
Artà me'n vaig a altre costat, lo públic ben dut és molt més eficient i a l'usuari li resulta més barat. Per exemple l'ajuntament de Manacor ha internalitzat les platges (hamaques i para-sols) i els hi va molt bé han tingut uns bons beneficis. L'altre dia vaig veure una estadística de la despesa en sanitat a Espanya i Amèrica, i a Amèrica surt molt més cara, essent aquí pública i universal i allà privada, per tant, et cobren el que volen. Contràriament al que s'ha dit sempre l'empresa pública és més eficient que la privada, però du més feina i ha de tenir bons gestors, però també és més desagraïda. Ningú se'n va a una clínica privada a protestar perquè ha fet un mal servei, no obstant això a un hospital públic no s'ho pensen a denunciar-lo públicament. Hem de recuperar el discurs que lo públic ben dut és una bona idea. Un altre exemple és l'empresa pública que s'ha fet per potenciar les renovables.
- Volíem que ens fessis una valoració general del Medi Ambient a Mallorca...
- Mallorca està una mica en el límit. És cert que en els darrers anys s'han fet moltes regulacions, però crec que eren ben necessàries. La posidònia, es vera que hem tingut problemes per implantar-lo (va haver-hi judicis, pressions, imputacions...) però us imagineu ara sense el decret de posidònia, tothom fondejant on volgués sense límit... s'hagués destruït quilòmetres de posidònia.
I amb el tema dels parcs passa una mica el mateix. Si no regulem una mica i deixem que tothom vagi per tot, la degradació de les àrees naturals és molt ràpida.
El que s'ha guanyat en molts d'anys es pot perdre en molt poc temps. I aquest és el repte: l'objectiu del parc és conservar, intentant que es pugui fer tot l'ús públic possible, però no hem de perdre l'objectiu de conservar. De vegades sembla que prohibim per gust, però no, quan es fa és per conservar. Si l'ús públic no afecta els valors que hem de conservar, encantats i alabats perquè els parcs es fan pels ciutadans, perquè la gent gaudeixi de la natura com un dret, però per poder-ho fer han d'haver-hi unes regles.
- Ens queda parlar del tren de Llevant, entre Medi Ambient i Transport hi ha reunions de coordinació?
- Jo he tingut reunions amb Transport en quant afectaven la meva àrea de parcs naturals. Ara pel que fa a polítiques generals no n'he tingudes.
Jo crec que tard o d'hora el tren serà una realitat, no m'atrevesc a dir quan, però crec que és inevitable. A jo també m'han arribat a despistar amb aquest tema, tampoc sé com està el tema dels doblers. He de dir que la política de transport que ha dut a terme aquesta legislatura el PSOE m'ha agradat. Han augmentat freqüències i línies, les línies directes a l'aeroport en general tothom està molt content amb aquestes línies (incís: que arriben per tot manco a Cala Rajada), els descomptes per ús, els preus han baixat, els menors no paguen... són polítiques de foment. El transport per carretera ha millorat molt, però el tren ha de ser una aposta decidida, has de creure i ho has de fer, són molts de doblers, però s'ha de fer. Crec que el tren és el transport més amable que et pots trobar. El cotxe és un estrès, és contaminant, problemes d'aparcament, no és pacífic... El tren representa la tranquil·litat i l'harmonia amb el territori, connecta nuclis de població. Crec que el tren és la millor aposta que pot fer un territori pel transport.
Jo esper que vegem el tren de Llevant més prest que tard! Però jo no sé què pensen el que estan al davant, sé que volen fer estudis nous...
Si hi ha una política seriosa de foment de transport públic la gent respon i l'usa, sempre va a més. Les queixes de transport han estat de bé que va, de gent que l'empra molt i voldria que n'hi hagués més. Crec que s'ha fet bona feina, excepte en el tema del tren que s'ha deixat una mica de banda.
Moltes gràcies, agraïm el seu temps i la visita a Cala Rajada per poder oferir als nostres lectors les seves opinions i projectes.
